El nostre racó

Avui escric unes línies per coneixe'm i coneixe't. Per saber què sento quan et tinc aprop i perquè recordem plegades aquests instants tan màgics que vivim. El nostre present. Perquè quan creixis vinguis a aquest nostre racó i recordis com van ser els teus primers anys de vida.

Camines

No recordo el dia.
Tampoc el lloc.
Però sí l'emoció de veure't.
De veure't com caminaves cap a mi.
Com volies agafar-me des de terra.
Com em veies graaaaaan.
I tu, tan petita.
I tan gran, amor.
Molt gran.
Camines.
I ja no hi ha qui t'aturi.